Bagues i bombes

Com a baga, tela. Un autèntic camel. Per a qui no ho sàpiga, un camel és una corda molt gruixada. De fet, la confusió entre els mots grecs "kámelos" i "kámilos", va provocar que de petits ens trencàssim la poca massa gris incorporada al cervell, incapaços d'entendre què volia dir el Crist en afirmar que era difícil que un camell passés pel forat de l'agulla. Sant Jeroni la va vessar en fer la traducció del grec al llatí. A Saddam, l'han penjat amb un corda camel que suspendria sense pegues Tarzan, Jane i un ramat de monees alhora.

Mal dia el 30 de desembre. L'assassí penjat i la treva trencada. A la bèstia de Bagdad li mancava coll per envoltar-lo amb tanta corda. Servidor hauria preferit que li aplicassin cadena perpètua. Hores més tard ETA ens ho seguia posant difícil. Insistesc que com vaig publicar en el “Diari d'un cremat” (cremat.blogspot.com) em penedesc d'haver votat dos o tres cops Herri Batasuna, o les seves variants. Tenim un president carregat de bones intencions, però incapaç d'aplicar-les. Permet que Guerra planxi l'Estatut de Catalunya, que Montilla apunyali Mas i no és capaç de fer un petit gest com ara atracar alguns presos bascos a la seva terra. És tan inoportú que hores abans lloava el que havia aconseguit. S'ha hagut d'empassat la seva afirmació.


A l'altre cantó, les coses no només estan pitjor, sinó que tampoc no l'hi posen gens senzill, al Govern. Otegi afirma que pot acabar amb la kale borroka, però no ho fa. Amb massa ganes de demostrar que no és morta, la banda terrorista destrossa part de la T-4 (l'única alegria del dia la destrossa, no la resta dels efectes) però, borda com sempre, no té en compte que hi pot haver morts en voler demostrar els seus coneixements d'enginyeria destructiva. Al final, sembla que hi haurà equatorians que han abandonat el país i la Terra, al cel siguin. Maleïda càrrega d'explosius. Fer-la esclatar té aquestes coses, fins i tot avisant pots matar algun despistat. Han mort innocents? No sé si han mort, però d'innocents, ho eren. Cal qualificar l'acció, per tant, d'assassinat.


Seré un malparit, però em fa l'efecte que puc percebre certa satisfacció en la branca fanàtica de les files populars. Atès que els possible morts són estrangers, el mal no és tan sentit. Insisteix el PP a aconseguir la victòria emprant només la via policial i es contradiu. Parla d'una banda debilitada gràcies a ells, però la culpa de l'11-M. Si tenen raó –que no la tenen--, els hiperdèbils van provocar en un sol dia un 20% dels morts de tota la seva història. Una gran èxit, el del PP. És força estúpid mantenir aquesta teoria i de crèduls beure-se-la. Probablement pensen que amb atemptats s'escurça la distància entre ells i el PSOE. Tot val per seure.


No sé què cal fer per deixar-nos viure tranquils, això correspon a gent més important i amb més poder que jo. Podríem començar per cremar la Constitució si és un obstacle per aconseguir viure plegats i harmònicament. Al cap i a la fi, tots el que són més joves que jo –i jo mateix-- no la vam votar, ens l'han imposada. I tenc prop de 46 anys. Cada cop veig més clar que el llibre sagrat de l'Estat és un llast mal d'arrossegar. La unitat d'Espanya no mereix tants de morts. Podríem ser generosos i distingir entre integritat de l'Estat i quilòmetres quadrats. Enlloc no he llegit la Carta Magna especifiqui que el territori nacional ha de fer prop de 500.000 quilòmetres quadrats. Podríem llegir-hi que el que no hi pot haver és una altra Espanya, cosa que no volen crear els bàrbars dels explosius, però alguns no volen arribar a aquesta deducció. Preferir grandària a grandesa comporta conflicte. Els britànics són més llestos i fa segles que funcionen la mar de bé sense constitució i malgrat aquest detall són ben demòcrates. A mi, ser espanyol no m'agrada, més bé em destorba, però no experimentaré ni amb pólvora ni amb dinamita per ser un xic més feliç. Em qued a casa per Sant Antoni i m'evit que em bombardegin les oïdes amb un escreix d'espanyolitat, mentre enyor el que va passar a Menorca fa més de 700 anys. És la meva manera de no acceptar que els veïns són més poderosos que els súbdits del meu país. I sense morts.


Aquesta entrada ha estat escrita el 31 Desembre de 2006 a les 14:52 hores a la categoria El Claustre obert . Si vols, escriu un comentari, o també pots fer retroenllaços des del teu propi weblog cap a aquesta entrada.
3 comentaris i 0 retroenllaços

Escrit per corc 31 Des 2006, 20:02

Brillant, Francesc. Brillant.

Escrit per Independent 02 Gen 2007, 18:45

Visca Menorca lliure! Molt bé, Francesc, i brillant com diu es Corc

Escrit per sa cranca 03 Gen 2007, 17:29

No sabia açò del camell i sempre m'havia parescut una xorrada. Així sí que té sentit. Gràcies per la informació.