- D'ençà que vaig començar a llegir les pàgines d'informació econòmica, no ha passat gaire temps: tot just uns mesos. A casa em diuen que ja són ganes llegir aquestes planes, però --què voleu que us digui?-- hi faig una xalada. Una de les coses que hi he cercat –i el fracàs ha estat total-- és quelcom referit a un augment important de fabricació de calcetins. Més que res, era per veure si així s'explicava el tràfic de diners negres, car tothom sap que la funció del calcetí és encabir diners. La intenció final, això no obstant, era una altra: la corrupció.
He de suposar que la gent no guarda els diners a casa. Si més no, estic convençut que no hi amaga una quantitat important. No és un lloc segur. És possible que els corruptes desviïn part del ingressos a paradisos fiscals: Suïssa, o llocs com a ara les illes Caiman, etc. Finalment, he comprovat que les meves sospites eren reals. Algunes persones que treballen a entitats bancàries m'han confirmat que podrien desemmascarar moltes operacions fraudulentes, delictives.
És cert que bona part de culpa de la corrupció la tenim tots, com ja vaig explicar en article en aquest mateix bloc; ara bé, també ho és que sense la col·laboració interessada d'alguna entitat bancària, el frau seria més complicat de reeixir.
Sovint sentim a malparlar dels notaris. No gens anormal que se'ls atribuesqui bona part de la responsabilitat a facilitar les trampes relacionades amb delictes urbanístics. No crec que siguin els principals sospitosos. De fet, ells solament solen donar fe que la part X “manifiesta haber recibido” una quantitat determinada per la venda d'una propietat. Cadascú ven el que vol per la quantitat que vol. Això és legal. Puc vendre la meva casa per un euro. Certament, el que me la compri, haurà d'abonar impostos pel preu que l'Administració consideri que val aquesta meva propietat. I jo hauré de fer una cosa semblant, si escau. No ho allargaré. Amb tot, el fet que jo vengui la casa per un euro, o per cent cinquanta mil, no deixa de ser estrany. La realitat és que la venda, probablement, m'haurà suposat un ingrés més elevat, ingrés que no guardaré a casa. Que consti que no ho he fet mai.
Que Hisenda és ineficient, ho sé i en tenc prou proves. Durant anys van passar per les meves mans centenars de declaracions sobre la renda i el patrimoni, i fa falta ser crèdul o macatol per creure's el que s'hi declarava. Com que tampoc no crec que estigui a l'abast de tothom d'obrir un compte a un país permissiu, gosaria d'afirmar que les politxons es fan a prop nostre. De fet, no ho afirm per evitar que em cridin a declarar davant del jutge, puix repetesc que només sé el que he vist –persones amb uns ingressos d'unes 80.000 ptes. mensuals carregades de propietats immobiliàries-- o el que m'han contat: que en el cas X una persona a qui no vull comprometre m'ha dit que... Aclariré que la que m'ho ha contat és aquella a qui l'hi van explicar la història. Un embull, no?
Per no fer-ho massa llarg, em sembla prou evident que hi ha diners que canvien de mans d'una manera poc clara. Algú hi col·labora. Fer petites trampes, és a l'abast de tothom, però fer-ne de grans no és tan senzill. Si la Fiscalia Anticorrupció rebés el suport de les entitats que col·laboren a “fer fosca”, a més d'un l'enxamparien.
Si, fa uns anys, en modificar la confidencialitat dels comptes bancaris, a Itàlia es va reduir significativament el tràfic de drogues, no fora possible que amb la col·laboració dels empleats de banca es destapessin casos que afronten? Mentrestant, continuam dipositant el nostre capital en aquestes entitats i molts voten llistes que inclouen persones que ho juraria que l'han feta grossa. I ningú no s'atura de fer-ho.
4 comentaris i 0 retroenllaços
- Escrit per Alexandre Pineda i Fortuny 24 Des 2006, 20:17
Lo fotut que els grans defraudars queden impunes de les seves trampes. Recordeu l'afer de "La Caixa"?..., com ni deien?...
En Francesc Sanuy en un dels seus llibres ha denunciat al Santander, dient que els seus fraus han estat tapats amb diner públic. No sé pas com podem suportar econòmicament tanta inmundícia. Miracles de l'economia.
- Escrit per Carles 24 Des 2006, 20:19
Plenament d'acord amb el que dius. hi ha casos que són molt sospitosos i no és necessari anar a Andratx. el cas de l'enriquiment amb la venta de l'edifici de la Caixa a Ciutadella fa pudor. Hi tenia res a veure La Caixa? Qui va donar el crèdit? Hauriém de treure les peles d'aquesta entitat i Bancaixa
Tot fa pudor a Ciutadella. Mentre hi hagi els que tots sabem comandant la cosa no té solució. Lo dels bancs és una vergonya i lo dels notaris una altra. No crec que les notaries faixin el que han de fer, tanquen els ulls i miren cap a auna altra banda
Ja era hora que qualcú ho digués. Jo també ho he sentit a dir més d'una vegada a amics que fan feina a bancs i caixes. Tenen por i per açò callen. Molt ben dit Francesc.