Normes al Saló Caòtic

Sempre amatent a les reclamacions del poble, l’Ajuntament de Cabildolàndia ha convocat un concurs d’idees per restituir l’harmonia ciutadana durant els plens, que, segons afirmen els habituals assistents a les sessions del Saló Caòtic, havien esdevingut un invitació a fotre’s pels morros el Llibre de Família. Alguns dels portaveus del diferents grups amb representació institucional, reclamaven d’aplicar-hi unes normes de comportament mínimes. Açò, que en altres contrades s’hauria pogut resoldre amb una petita demostració d’educació i respecte, no arreu és tan senzill.

Em conten que ja s’ha descartat la idea inicial, que consistia a representar “Norma consistorial”, òpera bufa en quatre actes, ja que el paper principal havia de ser representat per un contratenor i el director no ha estat capaç de trobar un voluntari de cantar el paper. Es veu que tot i que empraria el falset, la possibilitat de ser confós amb un castrat incomodava. Aquí la meitat del poble és molt mascle, fora bromes. Tampoc no ha reexit la possibilitat d’estrenar-hi “Oh, Norma, com t’enyor!” ja que la Societat d’Autors no es posava d’acord sobre si el text incorporava un psicodrama, una tragèdia còmica, o una comèdia tràgica. L’SGAE únicament tenia clar que cobraria. El representant de l’SGAE, ja ho sabem, està molt dotat i té prou clar que algun dia cobrarà: no sabem de qui, però que acabarà cobrant, ningú no ho dubta.

L’únic acord a què s’ha arribat es refereix a l’entrada d’edils. La penetració de la comitiva de líder --consentida i amb profilaxi-- es farà, sempre que es pugui, per parelles. Així, agafadets de la mà, nostres senyors imitaran el córrer abraçats sanjoaner metre l’agutzil interpreta el conegut concert “Dame la manita Pepe Lui”, per a fabiol i orquestra, i a continuació el cor entonarà el “Balla manetes, balla manetes…”, amb música de balancé, o una invitació al vals. La possibilitat de recórrer a un ball rococó ha estat descartada per complicada i la sardana també ho estat per no ofendre la COPE que amenaçava de presentar un recurs al Constitucional. Tanmateix, l’equip redactor del pla, discrepa sobre quan i com s’ha de fer la trobada. Mentre els més místics, amb el suport de la Cúria, tan nostrada, es decanten per fer un exercicis espirituals previs, els que són més de la festa optarien pel dinarot. No tiren mala pedra, els de la secció golafre: una gavatx inflat amb planxa plena conviden a substituir la incontinència verbal pel rot i, francament, crec que entre escoltar una sonata de rots i certs discursos, la tria és òbvia. Després de pair, un xubec no seria una mala pensada.

Com serien els plens? Fa de mal dir. Cal evitar enfrontaments. El Col·legi d’Enginyers, amb el suport d’ACS, Ferrovial i altres artistes de l’obra pública innecessària, es decantava per construir un dic de contenció entre els més enemics, però el GROB s’hi oposa perquè les praderies de posidònia amenaçaven de revoltar-se i el sector turístic patia per si omplien la Sala d’algues durant molts d’anys. El Moviment de Renovació Civicopedagògica proposava una opció que semblava vàlida: tornar a educar el personal. L’han descartada per inaplicable. Els edils s’havien esmerçat tant a demostrar que havien aprofitat el curs que primer accedir i a continuació discutir al Saló Caòtic era impossible. Es veu que tothom quedava sembrat davant la porta i tot just podien sentir frases com ara “Vostè primer”, a la qual cosa el convidat responia “Després de vós”… i tothom quedava defora. Més propostes? I tant que sí. Un dels dentistes més creatius de Ponent –un sector sempre en crisi-- aconsellava celebrar un simposi d’odontòlegs en pràctiques durant els plens. Una “netejadada de boca” col·lectiva. Error!, però error comprensible. Certament la idea semblava bona ja que aconseguia dues coses alhora: els regidors se n’anaven amb la sensació que els havien deixat obrir la boca i el públic se sentia satisfet perquè el personal no havia pogut dir ni una paraula, la qual cosa sempre és d’agrair.

Hem de lamentar que el Col·lectiu d’Amics del Vudú i la Màgia Negre retiràs la seva proposta. Ja sabem que estam orfes de mags de primera, però la secció femenina sempre hi podria presentar alguna afamada bruixa. No hi va haver res a fer. Es veu que la principal estava ocupada a acabar les seves obres completes –dedicades exclusivament a maleir aquest cronista, que algun dia les haurà de llegir puix solament les coneix pel que li han contat— i que en pregar-li que ho fes fora d’hores va enviar-los a pastar fang. Em confirmen que dedica més el seu descans a col·leccionar minifaldes. Fa bé, així potencia el comerç del tèxtil i els diners roden. Hi ha més alternatives, totes amb els seus pros, totes amb els seus contres, però la manca d’espai fa que n’aturi el replec. Per aquí tot és possible. Tot? Nooooo! Acabar la representació sense incidents seria un miracle i durant l’estiu els miracles solament es fan presents a la Nit de Sant Joan, en casos molt excepcionals i si la jovenea és prop de Parella. La resta…, la resta és inútil. Jo, que som més puta que bon homo, som partidari de convidar-hi Rosa Díez o algú de la seva corda. Després d’una seva intervenció, tot el que sentíssim ens semblaria poesia.